S’ha preguntat si els advocats i procuradors hauran de demanar el consentiment dels seus clients i de la contrapart dels mateixos en processos en que aquells els confereixin la seva representació o defensa.
Com a regla general, la inclusió de les dades dels clients i els seus oponents en un fitxer suposarà un tractament de dades de caràcter personal, que requeriria, en principi, el consentiment de l’afectat, amb el deure d’informar al mateix dels extrems continguts en l’article 5.1 o, en cas de no demanar les dades del propi afectat, l’obligació d’informar a aquest de la inclusió en el termini de tres mesos, tal com disposa l’article 5.4, ambdós de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal.
Pel que fa al tractament de les dades dels clients, es pot efectuar el mateix sense consentiment de l’afectat, d’acord amb el que estableix l’article 6.2 de la Llei Orgànica 15/199, que exclou del consentiment els supòsits en què les dades “es refereixin a les parts d’un contracte o precontracte d’una relació negocial, laboral o administrativa i siguin necessàries per al seu manteniment o compliment “.
No obstant això, el problema es planteja en el supòsit que les dades es refereixin als oponents dels clients de l’advocat o procurador, atès que en aquest cas el tractament resulta absolutament imprescindible per a l’assistència lletrada al client, si bé aquest tractament pogués xocar amb el dret a la protecció de dades de la persona les dades són objecte de tractament.
Al nostre parer, en aquest cas sorgiria una col·lisió entre dos drets fonamentals: el dret a la protecció de dades de caràcter personal, derivat de l’article 18 de la Constitució i consagrat com a dret autònom i informador del text constitucional per la Sentència del Tribunal Constitucional 292 / 2000, de 30 de novembre, d’una banda, i el dret a l’assistència lletrada, com a manifestació del dret dels ciutadans a obtenir la tutela judicial efectiva dels jutges i tribunals, contingut en l’article 24.2 de la Constitució.
Per resoldre aquesta qüestió, cal indicar que, en primer lloc, la pròpia Llei Orgànica 15/1999 permet establir els límits per a l’exigència del consentiment, atès que el seu article 6.1 exigeix, com a regla general, el consentiment per al tractament de les dades ” llevat que la Llei disposi una altra cosa “.
A la vista d’aquest precepte, el legislador ha creat un sistema en què el dret a la protecció de dades de caràcter personal cedeix en
aquells supòsits en què el legislador (constitucional o ordinari) hagi considerat l’existència de motius raonats i fonamentats que justifiquin la necessitat del tractament de les dades, incorporant aquests supòsits a normes de, almenys, el mateix rang que la que regula la matèria protegida.
En aquest cas, com es va dir, el tractament pels advocats i procuradors de les dades referides a la contrapart dels seus clients en els litigis en què aquells exerceixin la postulació processal porta la seva causa, directament, del dret de tots els ciutadans a l’assistència lletrada, consagrat per l’article 24.2 del Text Constitucional.
En efecte, l’exigibilitat del consentiment de l’oponent per al tractament de les seves dades per l’advocat o procurador suposaria deixar a disposició d’aquell l’emmagatzematge de la informació necessària perquè el client pugui exercir, en plenitud, el seu dret a la tutela judicial efectiva. Així, la manca d’aquestes dades pot implicar, lògicament, una minva en la possibilitat d’aportació per l’interessat “els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa”, vulnerant una altra de les garanties derivades del citat dret a la tutela efectiva i retallant la possibilitat d’obtenir el ple desenvolupament d’aquest dret.
Per tot això, si bé cap disposició amb rang de Llei estableix expressament la possibilitat del tractament per advocats i procuradors de les dades referides a l’oponent del seu client en el si d’un determinat procés judicial, és evident que aquesta possibilitat porta causa directa d’una norma de rang constitucional, reguladora més d’un dels drets fonamentals i llibertats públiques consagrats per la Constitució, i desenvolupat per les lleis reguladores de cada un dels Ordres Jurisdiccionals, en els preceptes referits a la representació i defensa de les parts, per la qual que existirà, des del punt de vista de l’Agència, una habilitació legal per al tractament de les dades, que porta la seva cobertura del mateix article 24 de la Constitució i les seves normes de desenvolupament.
Dit això, s’ha d’analitzar si l’advocat o procurador es troba obligat, per imperatiu de l’article 5.4 de la Llei Orgànica, a informar els oponents del seu client de l’existència d’un fitxer o tractament, la seva responsable, la seva finalitat, la possibilitat que els afectats exerceixin els drets que la Llei els atribueix i els destinataris de les dades, atesa la concurrència entre el dret del client a obtenir l’adequada assistència de lletrat i, en definitiva, a veure satisfeta la tutela judicial efectiva, consagrada per l’article 24 de la Constitució, i de l’oponent a la protecció de les seves dades de caràcter personal, el que suposarà el compliment del citat deure d’informació.