“Els mitjans de comunicació ens inunden cada dia de notícies sense deixar-nos temps per pair-les”
Segons les investigacions de Peter Lyman i Hal Varian, de la universitat de Califòrnia, entre 1999 i 2002 es va crear més informació que en tota la història anterior de la humanitat, amb increments anuals del 30%. Aquest increment aclaparador de dades va acompanyat per un augment dels canals pels quals es difonen. És com si estiguéssim en una habitació amb moltes escletxes per les quals es cola informació: televisió, ràdio, Internet, correus electrònics, xarxes socials ….. I la major part no la volem.
Quan es parla de Infoxicació, normalment s’analitza l’efecte que provoca sobre nosaltres el ràpid accés al maremàgnum de dades d’internet, però hi ha altres canals tan casolans com el bústia que tenim a la porta de casa o el telèfon de tota la vida, que tampoc es queden curts a l’hora de infoxicarnos.
La cascada informativa que se’ns ve a sobre cada dia pot frustrar-nos en provocar la sensació que no podem estar al dia. Un cas paradigmàtic és el dels científics, que per molt concreta que sigui la seva especialitat, no pot dominar totes les dades. Per exemple, hi ha dos milions d’articles de recerca sobre biologia del càncer. Ningú no pot digerir tots.
Tots volem estar ben informats. Entre altres coses, perquè suposem que la informació facilita que prenguem millors decisions. Malauradament, massa informació no ens ajuda, sinó que ens despista. Si tenim en excés, ens resulta més complicat separar el gra de la palla.
12gen.