02ag.
per Miquel Angel Pallarès Colón
Deixa un comentari  →
02AG.
by Miquel Angel Pallarès Colón Deixa un comentari  →

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha sancionat amb 1.500 euros a un veí de Madrid per no retirar unes carcasses de plàstic que simulaven ser càmeres de videovigilància instal·lades a la façana del seu habitatge i que enfocaven a part de la via pública. L’Agència de Protecció de Dades insisteix en l’existència d’una prohibició general de captar imatges del carrer, i que la garantia de la seguretat i la prevenció de delictes correspon en exclusiva a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades ha publicat una resolució amb el títol “sanció per incompliment de requeriment de retirada de càmeres de videovigilància fictícies”, en què, efectivament, s’ha sancionat a un particular, veí de Madrid, per no acreditar que havia retirat unes càmeres fictícies de la seva façana, i que enfocaven a diverses zones comunes de la urbanització així com part de la via pública (entrada i sortida exterior del garatge).

L’assumpte comença a la Resolució de Prevenció 00136/2011 de 15 de maig de 2011, on, després d’una denúncia dels veïns d’aquesta urbanització de Madrid davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, s’acorda advertir al particular per la instal·lació de l’almenys 3 càmeres que enfocaven parts de la urbanització com la pista de pàdel, piscina, i altres zones comunes, així com també les entrades i sortides exteriors del garatge.

Durant la tramitació d’aquest procediment de Prevenció, el denunciat no va arribar a al·legar res, pel que finalment, l’Agència decideix Advertir (figura de relativa recent creació que ve a significar que encara has vulnerat la normativa sobre protecció de dades, concorren certs requisits en l’infractor que permeten, en comptes d’imposar una sanció directament, simplement “advertir”, donar toc d’atenció, amb la cautela això sí, que només es pot acudir a aquesta figura una vegada), constatant que s’ha vulnerat l’article 6.1 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades , captar imatges de persones de la via pública o de zones comunes de la urbanització. Però a més de Advertir, se us requereix perquè en el termini d’1 mes acrediti el compliment d’aquest article 6.1, cosa que només pot fer retirant aquestes càmeres, advertint l’Agència de que si no ho fa podria ser sancionat.

I passa que transcorre aquest un mes i el denunciat no acredita res, pel que s’inicia un nou procediment, el procediment sancionador 00139-2012, de 10 octubre 2012 té per objecte, si escau, sancionar per no acreditar la retirada d’aquestes càmeres.

No obstant això, durant la tramitació d’aquest procediment el denunciat sí que al·lega diverses coses, les transcric aquí literalment:

“QUE ESTANDO ACOSADO EN ESTA COMUNIDAD Y PERSEGUIDO CON TODO TIPO DE DENUNCIAS Y AMENAZAS QUE HA PERDIDO LA COMUNICA EN LOS TRIBUNALES. Y NO SABIENDO QUE MAS BUSCAR SE HAN INVENTADO LA SITUACIÓN ACTUAL, EN RELACIÓN A UN BULO QUE YO CORRÍ PARA DISUADIR DE QUE HICIERAN DAÑO A MIS PERTENENCIAS DE LA INSTALACIÓN DE CÁMARAS LO CUAL ES MENTIRA Y NO EXISTE NINGÚN SISTEMA DE GRABACIÓN NI DE SEGUIMIENTO DE NADIE . POR LO QUE NO ENTIENDO ESTA SITUACIÓN EN LA CUAL SE ME INCOA UN PROCEDIMIENTO SI COMPROBAR LA VERACIDAD DE LOS HECHOS. O EN SU DEFECTO PRUEBA DE LA EXISTENCIA DE IMÁGENES MAL USADAS DE ALGUIEN SIENDO UN HOGAR PARTICULAR NORMAL QUE DADA LA PENURIA ECONÓMICA NO TENEMOS NI PARA LAS ALARMAS QUE SE COMERCIALIZAN PARA LOS HOGARES MUCHO MENOS PARA INSTALAR SISTEMAS DE GRABACIÓN Y SEGUIMIENTO QUE DICEN LOS VECINOS. SOLICITO: EL DESISTIMIENTO DEL PROCEDIMIENTO Y QUE NO SE COMUNIQUE A LAS PARTES LA EXISTENCIA DE LOS BULOS, YA QUE ESTE HECHO ELIMINARÍA EL EFECTO DISUASORIO QUE ASTA AHORA HA IDO TAMBIÉN PRODUCIENDO EL EFECTO CONTRARIO DE SOLUCIONAR LA SITUACIÓN A DAÑAR A UNAS DE LAS PARTES.”

I conclou en un altre moment processal diferent:

“Con el fin de probar la persecución a la que me veo sometido por la comunidad, y no sabiendo que exponer mas que la utilización torticera de la ley por parte de la comunidad, cosa que no digo yo si no en la sentencia que les facilito como prueba de lo expuesto en la cual queda acreditado dichos hechos por los jueces de la sala.
Reiterar que no tengo ningún sistema de grabación, ni siquiera de seguridad (Alarma etc…). que no guardo imagen alguna de nadie. Siendo un padre de familia en paro en los tiempos que corren y con tres hijos me es imposible asumir sanción alguna y menos 4000 euros, sin saber en base a que es la misma.“.

L’Agència no obstant ve mantenint una postura ferma en relació a la instal·lació de càmeres fictícies o carcasses de plàstic que simulen ser càmeres, així, per exemple, en el procediment E/00888-2010 (entre molts), on un particular també va ser denunciat per instal·lar càmeres a la seva finestra per protegir el seu vehicle d’alguns brètols, va al · legar que aquestes càmeres eren de mentida, i l’Agència respondre:

“En supuesto presente, no existe constancia de que las cámaras instaladas en el lugar denunciado funcionen y capten imágenes de personas, por lo que de acuerdo con los principios de presunción de inocencia, que impide imputar una infracción administrativa cuando no se haya obtenido y acreditado una prueba de cargo acreditativa de los hechos que motivan la imputación o de la intervención en los mismos del presunto infractor, e “in dubio pro reo”, que obliga en caso de duda respecto de un hecho concreto y determinante a resolver dicha duda del modo más favorable al interesado, procede el archivo las presentes actuaciones.
No obstante, resultaría plenamente fundada la imposición de una sanción si en el futuro continuaran ubicadas las cámaras en el establecimiento, pues tal circunstancia podría constituir prueba indiciaria suficiente para determinar que las citadas cámaras se encuentran en funcionamiento y enervar el principio de presunción de inocencia, pudiendo imputarse la comisión de las infracciones que resulten de la aplicación de la LOPD que podrían ser sancionadas, de conformidad con el régimen sancionador previsto en la citada Ley, con multas de hasta 300.506,05 €”

En altres paraules, encara que la càmera sigui falsa, podria no obstant donar la sensació en el futur i que sí que estan gravant, i això sí que podria ser un problema.

Tornant al cas del nostre amic, tot i que va al·legar que aquestes càmeres eren de mentida i tot això, l’Agència acaba imposant-li una sanció de 1.500 euros, basada, tal com indica l’Agència:
“En esta ocasión, la infracción que se considera es la falta de atención al requerimiento realizado por el Director de esta Agencia, sin que puedan considerarse en esta ocasión alegaciones respecto de infracciones no imputadas en este procedimiento. En este expediente ha quedado acreditada la falta de atención al requerimiento efectuado por el Director de esta Agencia, infracción que ahora se imputa.
El hecho constatado de la falta de atención al requerimiento del Director de esta Agencia Española de Protección de Datos al imputado en este procedimiento, establece la base de facto para fundamentar la imputación de la infracción“.
Això és, la sanció es produeix perquè quan li van requerir perquè tragués les càmeres fictícies atorgant-li aquest termini d’1 mes per notificar la retirada, no ho va fer, tot i que les càmeres eren de mentida. Considero aquest cas un exemple de sanció per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en el que en cap moment va poder entrar en joc la normativa sobre protecció de dades ja que mai hi va haver dades personals pel mig i potser, la primera resolució de Advertència mai va haver d’haver produït ja que no existien proves que les càmeres del veí estiguessin funcionant, o com en el cas concret, fossin reals.
Veig necessari recordar la postura de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades pel que fa a la gravació d’imatges en espais públics, repetida en multitud de resolucions, com per exemple en el procediment A/00132/2011 on l’Agència aclareix que:
“Debe tenerse en cuenta que las videocámaras no podrán captar imágenes de las personas que se encuentren fuera de la propiedad particular ya que el tratamiento de imágenes en lugares públicos sólo puede ser realizado, salvo que concurra autorización gubernativa, por las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, o que opere la excepción establecida el artículo 4.3 de la Instrucción 1/2006 de esta Agencia que establece: “las cámaras y videocámaras instaladas en espacios privados no podrán obtener imágenes de espacios públicos salvo que resulte imprescindible para la finalidad de vigilancia que se pretende, o resulte imposible evitarlo por razón de la ubicación de aquellas. En todo caso deberá evitarse cualquier tratamiento de datos innecesario para la finalidad perseguida”.
D’aquesta manera, es constata que el denunciat tracta imatges de la via pública o de les persones que es troben a l’exterior del local, el que suposa la realització d’un tractament de dades de caràcter personal sense comptar amb la cobertura de la LSP a els efectes del principi del consentiment, atès que aquesta norma és aplicable únicament als espais i entorns privats. S’ha de tenir en compte que la prevenció del delicte i la garantia de la seguretat en les vies públiques corresponen en exclusiva a les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. És a dir, la regla general és la prohibició de captar imatges del carrer des instal·lacions privades.

A vegades també resulta necessari captar els accessos, portes o entrades, de manera que encara que la càmera es trobi a l’interior de l’edifici, resulta impossible no registrar part del que succeeix en la porció de via pública que inevitablement es capta.
Perquè aquesta excepció sigui aplicable, no hi ha d’haver una possibilitat d’instal·lació alternativa. Havent de tenir en compte que:

– El responsable del fitxer adequarà l’ús de la instal · lació de manera que l’impacte en els drets dels vianants sigui el mínim possible.

– En cap cas s’admetrà l’ús de pràctiques de vigilància més enllà de l’entorn objecte de la instal·lació i en particular pel que fa als espais públics circumdants, edificis contigus i vehicles diferents dels que accedeixin a l’espai vigilat. “.