¿Les dades personals són reciclables?
Segons un estudi recent, el 72% dels documents amb dades personals que estan en possessió de les empreses o administracions públiques acaben a les escombraries tard o d’hora per tant, al pas que anem, d’instal·lar contenidors de reciclatge per a dades personals en les carrers com els de vidre, paper o plàstics.
És una xifra escandalosa i més encara si tenim en compte que, entre aquesta documentació, hi ha dades de nivell alt com ara historials clínics.
Que una empresa o institució es desprengui d’informació personal llançant al contenidor més proper diu molt sobre ella i posa en evidència la manera d’entendre la privacitat en la mateixa.
En primer lloc suposa l’incompliment de la LOPD, ja que no es poden rebutjar documents sense seguir les indicacions de la normativa pel que fa a impedir l’accés a tercers no autoritzats, alhora que s’han de conservar les dades un cop finalitzada la relació amb l’afectat o fins i tot a la devolució dels mateixos a un responsable de fitxer. Situacions d’aquest tipus ja han estat denunciades en diverses ocasions i s’han dictat resolucions amb les consegüents sancions.
D’altra banda, manifesta una gran falta de serietat sigui quina sigui l’empresa en qüestió. Implica també la deixadesa dels seus dirigents a l’hora d’afrontar el compliment de qualsevol normativa de privacitat que pogués afectar-los, i ja no només parlem de la LOPD, sinó d’altres possibles normatives internacionals.
Aprofitem l’ocasió, i el símil, per recordar que “les dades personals no són reciclables”, i amb això ens referim a aquelles situacions sancionable que es produeixen en les empreses i que posen en risc la privadesa de les persones així com la imatge de l’empresa, com per exemple: