Poden les empreses mesurar la temperatura corporal dels seus treballadors per la prevenció del contagi del Covid-19.
Davant la previsible desescalada de les restriccions imposades arran de la pandèmia del coronavirus, es vénen publicant diferents notícies sobre les mesures per a la prevenció del contagi del Covid-19 que adoptaran establiments públics i privats, empreses, fàbriques, recintes per a espectacles esportius i culturals, etc. A més de l’ús de guants, màscares i el manteniment de les distàncies mínimes entre persones, cada vegada es planteja amb més freqüència el mesurament de la temperatura corporal de les persones com a mesura de prevenció. Fins i tot, ja s’han instal·lat càmeres que permeten aquest mesurament en diferents recintes.
En l’àmbit de l’activitat empresarial la pregunta és obligada: pot una empresa mesurar la temperatura corporal dels treballadors que accedeixin a les seves instal·lacions? Si seguim el criteri emès per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), aparentment la resposta fàcil tindria sentit afirmatiu: “Verificar si l’estat de salut de les persones treballadores pot constituir un perill per a elles mateixes, per a la resta del personal, o per a altres persones relacionades amb l’empresa constitueix una mesura relacionada amb la vigilància de la salut dels treballadors que, conforme a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, resulta obligatòria per a l’ocupador (tractament de dades en relació al coronavirus AEPD).
No obstant això, aquesta afirmació ha de ser matisada. En primer lloc, perquè atesa la resposta publicada per l’AEPD, podria interpretar-se que aquests mesuraments haurien de realitzar-se per personal sanitari, qüestió sobre la qual la doctrina tampoc acaba de posar-se d’acord. En aquest sentit, no ha d’oblidar-se que la temperatura corporal és una dada relativa a la salut de les persones i, en conseqüència, queda comprès entre les categories especials de dades als quals la normativa aplicable atorga un grau reforçat de protecció. En segon lloc, perquè l’AEPD es pronuncia simplement sobre “prendre la temperatura als treballadors” sense referir-se a la proporcionalitat dels sistemes que s’implantin per a això, com, per exemple, les cambres que permeten realitzar aquests mesuraments.
Per a acabar de complicar la qüestió, ens trobem que les diferents autoritats europees de protecció de dades estan emetent opinions contradictòries. Convé recordar que, fins i tot admetent les implicacions que la normativa de cada Estat membre té en aquesta matèria, els citats Estats estan subjectes a una normativa comuna en matèria de protecció de dades personals (Reglament General de Protecció de Dades)l’objectiu de les quals és, entre altres, evitar aquest tipus de discrepàncies interpretatives. En tot cas, mentre les autoritats francesa i italiana s’han mostrat obertament en contra d’aquesta mena de mesuraments, l’autoritat alemanya i, com s’ha dit, l’espanyola, mantenen postures més flexibles.
Sense entrar a analitzar les diferents normes aplicables a l’adopció d’aquestes mesures (normativa sanitària, legislació sobre prevenció de riscos laborals, etc.), és indubtable que, com ha posat de manifest el Comitè Europeu de Protecció de Dades, la normativa sobre protecció de dades no impedeix l’adopció de mesures per a la prevenció de la pandèmia. En aquest mateix sentit, el propi Reglament General de Protecció de Dades recull diferents supòsits que poden servir per a legitimar el tractament de dades dels interessats (també dels treballadors), inclosos les dades relatives a la seva salut, com són els tractaments necessaris per a protegir interessos vitals, aquells tractaments necessaris per al compliment d’obligacions legals (com les derivades de la legislació sobre prevenció de riscos laborals) i els tractaments realitzats per raons d’un interès públic essencial o en l’àmbit de la salut pública (Informe AEPD)
Per si no fos prou, el citat Reglament reconeix expressament la licitud de determinats tractaments en situacions d’epidèmia com en la que ara ens trobem “Considerant (46) del RGPD: “(…) Certs tipus de tractament poden respondre tant a motius importants d’interès públic com als interessos vitals de l’interessat, com per exemple quan el tractament és necessari per a finalitats humanitàries, inclòs el control d’epidèmies i la seva propagació, o en situacions d’emergència humanitària, sobretot en cas de catàstrofes naturals o d’origen humà.”
No obstant això, finalment ens trobem amb la necessitat d’interpretar les bases legals que legitimarien el mesurament de la temperatura corporal dels treballadors i les obligacions que en matèria de prevenció de riscos laborals resulten aplicables. Tot això en un entorn interpretatiu que, com s’ha exposat, no és ni molt menys pacífic.
Davant aquesta situació, resulta atrevit contestar la qüestió plantejada de manera general, sent necessari estudiar detalladament cada supòsit i assumir, en tot cas, cert grau de risc en la decisió. Sense perjudici de l’anterior, els empresaris serien els responsables d’adequar aquests tractaments a altres requeriments legals, fonamentalment l’obligació d’informar els treballadors sobre les mesures adoptades, la recollida dels tractaments estrictament necessaris per a l’efectivitat de la mesura, la utilització de les dades recollides exclusivament per a la finalitat perseguida (prevenció del contagi) i la supressió de les dades tan aviat com hagin deixat de ser necessaris.
D’aquesta manera, davant la situació exposada, la decisió haurà d’adoptar-se considerant els riscos que, d’una banda, l’adopció d’aquestes mesures comporta des del punt de protecció de dades i, per un altre, els derivats de l’incompliment de les obligacions aplicables en matèria de prevenció de riscos laborals. En tot cas, seria desitjable que davant circumstàncies tan excepcionals com les actuals, les autoritats sanitàries, laborals i de protecció de dades, facilitessin -de manera clara i precisa- criteris que permetin a les empreses col·laborar de manera efectiva en la contenció de la pandèmia garantint el dret de protecció de dades dels seus empleats.
PEDROSA BUSQUETS & ASSOCIATS, assessors TIC
Copyright © 2020 Pedrosa Busquets & Associats, S.L. – Tots els drets reservats
Dada de caràcter personal és qualsevol informació concernent a una persona física identificada o identificable. Es requereix la concurrència d’un doble element: l’existència d’una informació o dada, i que aquesta dada pugui vincular-se a una persona física identificada o identificable.
Així, tenen la consideració de dada de caràcter personal, entre d’altres, el nom, cognoms, document nacional d’identitat, informació relativa a la salut, l’adreça IP, la imatge, l’empremta dactilar o la informació que es faciliti a través d’un GPS, quan es refereixin a una persona física identificada o identificable.
Tingues en compte, que en la societat de la informació actual, es manegen grans quantitats de dades personals, i que en ocasions, facilitem molts d’ells en navegar per Internet o amb l’ús de APPs.
Agencia Española de Protección de Datos
Pedrosa Busquets & Associats